AIGUAFORT

Tècnica del gravat consistent en dibuixar tot ratllant amb un burí sobre una planxa de metall protegida amb un vernís especial, i per tant, aquestes ratlles queden desprotegides a l'acció posterior de l'aiguafort (solució d'àcid en aigua), fent que les línies quedin enfonsades en el metall, de forma que posteriorment, en el procés d'entintat, podran retenir la tinta per a fer una estampa. També rep aquest nom l'estampa feta a l'aiguafort. Els àcids més utilitzats són l'àcid nítric, el mordent holandès, i el perclorur de ferro.

AIGUATINTA

Tècnica del gravat consistent en fixar a la planxa metàl·lica uns granets minúsculs de resina que protegiran la planxa de l'acció de l'àcid, i que amb diferents reserves i diferents temps de la planxa dins l'àcid permetran obtenir mitjos tons en comptes de línies. També hi ha l'aiguatinta al sucre, variant on es "pinta" una planxa ja resignada, amb una barreja de tinta i sucre que després es despendrà per l'acció del calor, deixant al descobert a l'acció de l'àcid allò que s'havia pintat

ALÇAT
És la representació de les façanes de l'edifici sense cap deformació (visió frontal).

AQUAREL·LA

Pintura realitzada amb colors transparents, molt diluïts en aigua, i en la qual el color blanc acostuma a ser el del paper L'aglutinant de l'aquarel·la és la goma aràbiga

ARC
Els elements de l'arc són els següents:
- dovelles: són peces, en forma de cunya, que formen l'arc.
- clau: és la dovella central de l'arc.
- salmeres: són les dovelles dels extrems de l'arc.
- imposta: és la motllura que surt sota el salmeri que remata el muntant.
- llum: amplada màxima de l'arc.
Les parts de l'arc són:
- intradós: cara còncava o interior de l'arc.
- extradós: cara convexa o exterior de l'arc.
D'arcs n'hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferents conceptes. Així trobem:
* per la seva corbatura poden ser:
- d'un sol centre: hi ha l'arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (no arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat (perllongació de l'arc de mig punt mitjançant un segment recte fins a la línia d'impostes).
- de varis centres: hi ha l'arc apuntat (de dos centres), arc carpanell (de tres centres), arc conopial (de quatre centres, còncavi convex) i el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes).
* per la funció que fan poden ser:
- arc former (arc paral·lel a l'eix d'una nau).
- arc toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta).
- arcbotant (arc que transmet les forces d'una coberta a un contrafort de forma tangencial).

ART CONCEPTUAL
Moviment artístic internacional desenvolupat a finals dels anys seixanta i principis dels setanta que considerava més important la idea (el concepte) on es fonamentava una obra que la pròpia execució.

AUTORETRAT

Retrat que l'artista fa d'ell mateix.

BARROC

Estil del segle XVII i primera meitat del XVIII, de gran riquesa ornamental, moltes línies corbes, clarobscur i enganys. Per causa de la crítica neoclàssica, la paraula té un to pejoratiu i s'utilitza per a qualificar una obra artificiosa i recarregada.

BAUHAUS
Escola d'arquitectura, artesania i disseny fundada per W. Gropius a Weimar el 1919; traslladada a Dessau el 1925 i a Berlin el 1932. El seu programa consistia en restablir la unitat i harmonia entre totes les disciplines artesanals i artístiques, d'acord a una nova concepció de l'arquitectura.
Va ser clausurada amb l'arribada al poder del partit nacional-socialista alemany i, més tard, alguns dels seus integrants la van reviure als Estats Units

BLAUE REITER, DER
En alemany, El genet blau. Títol d'un almanac publicat per Kandinsky i Marc amb textos teòrics sobre art. Més tard es convertí en el nom d'un grup d'artistes expressionistes que volien expressar-se de forma cada cop més abstracte i espiritual

BRÜCKE, DIE
En alemany, El Pont. Moviment artístic expressionista desenvolupat entre 1905 i 1913. Es caracteritza per una pintura intensa, de forts contorns, vigorosa. Alguns artistes d'aquest moviment eren Kirchner i Heckel

CINQUECENTO
Denominació italiana per al segle XVI.

CLAROBSCUR / TENEBRISME
Estil pictòric creat el segle XVI que empra un gran contrast de llum i ombra en el quadre, normalment es destaquen les figures il·luminades sobre un fons fosc, i el color passa a un segon pla.
El terme sol aplicar-se a l'obra de pintors com Caravaggio i Rembrandt, on predominen els tons foscos

CLOISONNISME

Paraula francesa emprada per a designar la tècnica pictòrica que consisteix en posar en contrast violent zones de colors purs separant-les amb línies molt marcades, recordant les vidrieres.
Va ser molt utilitzat per Gauguin i els fauves

COBERTA ADINTELLADA
Produeix només pressions verticals. Dóna lloc a l'arquitectura adintellada o arquitravada. L'element fonamental d'aquesta coberta és l'entaulament. Consta d'arquitrau, part inferior que es recolza directament sobre els capitells de les columnes; el fris o franja generalment decorada, que descansa sobre l'arquitrau; i la cornisa o motllura que surt de la vertical de l'edifici i que protegeix el fris.

COBERTA DE VOLTA
Es la coberta corba engendrada pel moviment o prolongació dels arcs. Produeix pressions laterals que exigeixen contraforts gruixuts. Hi ha els tipus següents:
de canó, de canó seguit o de mig canó: formada pel moviment o prolongació d'un arc de mig punt sobre dos murs paral·lels. La forma de l'arc que genera la volta de canó fa que sigui rebaixat, apuntat o peraltat.
anular: volta de canó o de mig canó que cobreix un espai circular o curvilini.
semiesfèrica: formada per un arc de mig punt girant sobre sí mateix.
de quart d'esfera, de quadrant o de forn: aquella equivalent a un quart d'esfera que cobreix generalment l'espai d'un absis semicircular.
per aresta: aquella generada pel creuament perpendicular de dues voltes de canó. Solament pot cobrir superfícies quadrades i és molt pesant, per la qual cosa requereix murs gruixuts i contraforts.
de creueria o ogival: deriva de la volta d'aresta, encara que diferent ja que és originada per arcs apuntats i ofereix el doble avantatge de ser lleugera i flexible.
de llunetes: la de mig canó, travessada perpendicularment per una altra de més petita.
cimbori: torre de planta quadrada o octogonal, situada damunt el creuer d'una església.
cúpula: volta semiesfèric, generada per la rotació d'un arc. Generalment cobreix un espai quadrangulkar o poligonal. En aquest cas la transició de quadrat al cercle es realitza a través de les trompes (petita volta semicònica, amb la part ampla cap a fora) i de les petxines (triangles esfèrics col·locats en els angles). Les parts de la cúpula són: el tambor (mur cilíndric que serveix de base a la cúpula), la llanterna (coronament que proporciona la llum a l'interior) i la cúpula pròpiament dita.

COLLAGE

Tècnica plàstica i pictòrica que consisteix a enganxar sobre un suport diversos elements (paper, tela, cartró, etc.). Va ser inventat pels pintors cubistes.

COLORS COMPLEMENTARIS
Són els que apareixen en costats oposats del cercle cromàtic. Els complementaris més elementals són: el taronja i el blau; el groc i el violeta; el magenta i el verd.
Situant dos colors complementaris l'un al costat de l'altre, es posen de relleu mútuament

COLORS PRIMARIS
Són els colors bàsics de l'espectre solar. En pintura són el magenta, el groc i el blau, perquè no es poden obtenir barrejant altres colors, i perquè a partir d'ells es formen tots els altres.

COMPOSICIO

Organització de les formes, els espais i els colors dins el FORMAT del dibuix o la pintura. S'han de tenir en compte les relacions entre el color i la forma, la simetria o asimetria, el moviment, el ritme, etc

CONSTRUCTIVISME

Moviment dins l'art ABSTRACTE de principis del segle XX. Busca construir estructures armòniques mitjançant formes geomètriques abstractes. Alguns artistes del moviment eren Vladimir Tatlin, Alexander Rodchenko i El Lissitzky

CONTRAFORT
és un tros de mur, adossat en angle (generalment recte) a un altre mur, i que transmet directament la força o pressió lateral d'una coberta de volta fins al terra

CONTRALLUM
Posició en què l'objecte rep la llum del costat oposat pel qual hom el mira.
És el contrast que es produeix quan es pinta una part d'ombra intensa sobre un fons lluminós

CUBISME
Moviment artístic que valora l'expressió primària del volum i la forma (cubs, cilindres, cons, esferes). Va introduir per primera vegada les formes abstractes en la pintura. Començà a París el 1907 amb Braque i Picasso, en reacció contra el naturalisme imperant.
Es bifurcarà en dues branques principals: la sintètica i l'analítica